Tema 3 - L’espai en Educació Infantil

Per a començar aquesta entrada, m'agradaria plantejar una pregunta, quina creeu que és l'espai en educació infantil? Té importància? És més, passem d'analític a sintètic, què és l'espai en general?

Bé doncs, l'espai és el mig físic en el qual se situen els cossos i els moviments, i que sol caracteritzar-se com a homogeni, continu, tridimensional i il·limitat. Llavors, l'espai en educació Infantil? 

Doncs l'espai en Educació Infantil és exactament el mateix, però amb un paper molt més simbòlic. És a dir, ja no és solament l'espai, el mig físic, el buit que hi haja entre una cosa o una altra, sinó la comprensió de l'espai. 

Per a Giorda (2006), la comprensió de l'espai comença just quan el xiquet o la xiqueta pren la primera bocanada d'aire per si solament, és a dir, gens més arriba al món, i pot desenvolupar-se com una persona individual, separat o separada del cordó umbilical de la seua mare. En aquesta comprensió espacial entren en joc diverses coses però sobretot la percepció visual i el desenvolupament psico-motor. Tot açò sense oblidar també la locomoció, que serà fonamental per a facilitar el descobriment de l'espai segons el seu cos, facilitant així les nocions de distància, adreça i orientació.

Podríem parlar de les teories sobre l'espai de Thurstone, les teories de Piaget i Inhelder, o les teories de Hannoun, però tot açò ho teniu en les anotacions i em sembla una redundància perquè són dades que vaig a escriure ací i no aneu quasi a recordar. 

Per a tractar el tema de l'espai en l'aula m'agradaria remuntar-me a farà menys d'un any, però més de 5 mesos, quan vaig tenir la possibilitat de visitar un aula específica en el CEIP Pedro Duc. (Més tard nomenaré a xiquets, però deixe en constància que he canviat els noms per a no perjudicar a ningú)

No us feu una idea de cuan important és ací la distribució de l'aula, la col·locació de tot en un lloc especifique. Gens a l'atzar, tot està en aqueix lloc per alguna cosa i em va tocar descobrir-ho d'una manera una mica amarga. 

La ràtio d'aqueixa classe és de 4 xiquets i 1 xiqueta i vaig tenir la sort de congeniar amb un d'ells, Pablo es deia. Em vaig asseure al seu costat, furtant del pupitre del costat una cadireta xicoteta que en aqueix moment estava buida i que no em vaig adonar que tenia un nom darrere, Hugo posava. Hugo encara no havia arribat a classe, és el més xicotet de l'aula específica i a voltes té problemes per a despertar-se i complir els horaris. Va arribar tard i al pobre Hugo li havia robat la cadira jo. No sabia on asseure's així que va començar a plorar i a tirar-se al sòl perquè no entenia que estava passant i per què estava jo asseguda en la seua cadira. Seguint-li, Pablo va començar a plorar i amb ell els altres 3. Vaig muntar un caos enorme per moure la cadira de lloc. 

Açò és solament un exemple, però els joguets tampoc podien posar-se en prestatges diferents, els llibres tenien una col·locació en concret... Tot estava col·locat amb algun sentit. 

En un aula ordinària, està genial començar les classes sense cap tipus de disposició perquè els xiquets i les xiquetes puguen triar on va què cosa i així se senten com a casa, també podem fer açò en un aula específica, però, si irrompem en el seu espai, no oblideu, com em va passar a mi, que és el seu espai, no el nostre.

I per a terminar, m'agradaría recordar que el meu grup i jo van realitzar una pràctica i per a comprende mijor el espai amb els mes petits i petites, vam crear un mapa del tresor fusionant també aquesta activitat amb la tecnologia, facilitant la lectura de les pistes amb codis QR. La veritat es que es una actividad que se'ns va ocorrer gràcies a la asignatura Aules Digitals del quatrimestre pasat. Ha sigut molt satisfactoria.