Tema 4 - L’espai: La psicomotricitat
Es podria
dir que aquesta entrada té a veure molt amb l'anterior, perquè parle d'espai,
però ara concrete una mica més i pas a parlar de l'espai en l'àmbit de la
psicomotrocidad.
Com ja hem
definit el que és espai i espai en Educació Infantil, és com si ja tinguerem
els deures fets, solament que, per a entendre la psicomotricitat hem de tenir
clar la diferència entre els diferents tipus d'espai, el propi, l'immediat i el
llunyà.
Per a
aconseguir la claredat d'aqueixa diferència, en l'aula de psicomotricitat
treballarem el propi cos, l'entorn immediat, el entorn exterior i l'espai
gràfic.
Moltes persones es creuen que la psicomotricitat és soltar
als xiquets i a les xiquetes en un aula amb joguets embuatats i poc més, però
amb la psicomotricitat pretenem fomentar exercicis que permeten al xiquet o a
la xiqueta descobrir el seu cos i promoure exercicis de moviment amb càlculs de
intineraris i recorreguts.
La pscomotricidad és l'acció del sistema nerviós central que
crea una consciencia sobre els moviments que es desenvolupen a través de
patrons motors. No se si us ha quedat clar què és amb aquesta definició, però
vaig a veure amb el que vaig a tractar a continuació queda una mica més
entendible.
Amb la psicomotricitat es treballen diferents facetes de
l'esquema corporal, com són la percepció visual, auditiva, tàctil, olfactòria i
gustativa, l'estructura corporal, l'equilibri, la relaxació, la respiració, la
lateralitat i fins i tot la socialització, la cooperació i la companyonia.
Açò no es tracta de fer gimnàstica, açò es tracta d'educar al
xiquet o a la xiqueta pel que fa al seu cos, saber donar-li la importància que
requereix als seus moviments i donar-los la llibertat d'expressar-se i moure's.
Des del meu
punt de vista, la psicomotricitat tracta temes molt importants però un dels
meus favorits i dels grans oblidats és la respiració.
Sóc una
fanàtica del teatre i una vegada, a meitat d'obra, em vaig quedar pràcticament
sense veu per no saber projectar bé. No parles des de l'estómac, em deien, i jo
no entenia que estaven volent dir. M'ho van explicar i vaig tractar
d'intentar-ho, una vegada i una altra i una altra, i no hi havia manera, em va
costar déu i ajuda aconseguir-ho i així i tot seguisc tenin que parar a
pensar-ho per a poder fer-ho.
La meua
cosina, Leyre, de 4 anys i mitjà, respira quan li dóna la gana amb l'estómac.
És més, la majoria de les vegades respirara així. “Explica la llegenda” que els
xiquets i les xiquetes naixen respirant per l'estómac (diafragma) i després
s'acostumen a respirar de l'altra manera, però, la qual cosa realment passa és
que la meua cosina ha tractat el tema de la respiració en psicomotricitat. Sent
sincers i sinceres, creeu que és el mateix aprendre una cosa amb 4 anys que amb
22? La meua cosina ho aconsegueix a la primera i jo em seguisc sentint
maldestra. Hi ha moltes coses que passem per alt i que són veritablement
importants i crec que una d'elles és la psicomotricitat.
Per a
acabar aquesta entrada, deixe aquí sota un vídeo que em sembla molt diferent
però que és una altra manera de tractar amb els moviments de la
psicomotricitat, ioga per a xiquets i xiquetes, però amb un conte acompanyant
tots els moviments, us convide a provar-ho.
