Tema 5 - El temps en Educació Infantil

El temps en Educació Infantil és un tema que em portaria de cap si poguera exercir ja, em sembla un concepte tan complex… Per açò mateix, és indicat preguntar al teu alumnat què és el temps, tractar de definir el concepte i fer una posada en comú, para, amb els seus coneixements previs i l'ajuda del mestre o mestra, traure un concepte en clar, a pesar que encara els vaja a costar assimilar aquest concepte. 

Una vegada hagen entès, més o menys, aquest concepte, començaran a reflexionar sobre les característiques de les èpoques, la seua periodització… 

És cert que, per a tots, el temps pot no ser igual, quan t'ho passes bé el temps vola i quan t'ho passes malament sembla que es deté, i açò fa que els xiquets i les xiquetes es perden entre la noció del temps, però açò fa també, que siga més divertit intentar explicar-los en què consisteix el temps i com es pot mesurar.

El temps, realment, és una magnitud física amb la qual mesurem el transcurs entre endeviments o canvis. És, per tant, un espai entre un canvi i un altre. Però, açò li l'expliques tal qual a un xiquet o xiqueta i es queda exactament igual, així que, començarem amb l'aprenentatge des dels rudiments del temps astronòmic, el temps civil (rellotge i calendari) i la linealitat dels successos. 

Hi ha diverses maneres de tractar el temps en classe, però una de les idees que més m'ha agradat és una que vaig vore en l'aula de la meua tia, que treballa en un col·le de Santa Pola. Parle del temps meteorològic en concordança amb el temps d'hores. 

Tots els matins, els xiquets i les xiquetes eixien al pati, gens més arribar de casa, per a veure el temps que feia fora. Quan ho tenien clar, obstaculitzen a classe i ho dibuixaven en una fulla. Fet açò, anaven al mural que tenien en la part posterior de la classe i ho penjaven, tots, sense excepció (llevat que el xiquet o la xiqueta no volguera). Una vegada fet açò, l'alumnat havia de dir, alhora, que temps feia després d'un compte arrere que realitzava la mestra. 

A la vesprada tornaven a eixir al pati, i entenien que les hores havien passat perquè el temps havia canviat.

Treballar en infantil és un repte cada dia, però quan tractes d'explicar alguna cosa que com el temps, un concepte tan abstracte, no queda una altra que tirar-li imaginació i intentar que tots els teus xiquets i xiquetes entenguen del que estàs parlant, encara que hages de repetir-ho mil vegades de mil maneres diferents. 

Aquestes coses són les que fan que m'encante Magisteri Infantil, els reptes. El poder transmetre a algú alguna cosa tan complicat com el concepte de temps, i de manera divertida, em sembla espectacular. 

Tant de bo totes les persones es prengueren les coses com li les prenen els xiquets i xiquetes, entenent el temps com el que és, temps, sense necessitat d'administrar-ho tant, ni de col·locar al xiquet o la xiqueta en mil activitats extraescolars.

El temps cal aprofitar-ho, és clar, però hi ha moltes maneres d'aprofitar-ho i entre elles es troba el temps LLIURE, un concepte que avui dia les famílies modernes no entenen i és alguna cosa que em molesta a l'excés. Els xiquets i xiquetes tenen dret a no tenir cap activitat programada perquè, açò no té perquè ser una pèrdua de temps, al contrari, és una manera de deixar al teu fill o filla a lliure albir amb la llibertat d'explorar, conèixer coses noves i administrar-se com a individu. 

Per favor, demane que sempre, llija qui llija açò, es tinga en compte que el xiquet i la xiqueta, també ha de tenir temps lliure.

I per a terminar, recordar que el dia 4 de abril vam realitzar l'última eixida, al Laboratori de Climatologia de la Universitat D'Alacant.