Tema 6 - L’art en Educació Infantil

M'arriscaria a dir que aquest tema és el que més m'agrada de tots. Sense intenció de menysprear la resta, clar, però l'amor per l'art em ve des que sóc xicoteta. 

Si sóc sincera, m'ha sorprès per a bé la manera en la qual està enfocat el tema, hi ha moltíssimes coses interessants, coses que ja havia estudiat i que se m'havien oblidat, coses que no coneixia i coses, sense més, que m'han encantat. 

L'art en infantil pot ser un complement perfecte per a l'ensenyament en història, però hi ha vegades que no se li dóna la importància que es mereix ja que està restringida a l'àmbit no formal, cosa de la qual ja parlarem més endavant. 

A pesar que para quasi tots els adults no ens semble tan abstracte el concepte, l'art engloba una quantitat de coses immensa i devem pautar al nostre alumnat com hem fet a l'hora de tractar el tema del temps, fent unes preguntes i acabant amb una posada en comú.

Potser hi haja gent àdhuc amb la creença que l'art és una absurdez a l'hora de ficar-ho en el curriculum d'infantil, però perdoneu que us recorde que l'art ajuda a conrear la sensibilitat estètica, i açò és fonamental per a desenvolupar l'abstracció intel·lectual. 

Amb el ensenyament de la història de l'art en infantil no es pretén crear nous pintors, sinó que els xiquets i les xiquetes siguen capaces d'observar i familiaritzar a l'alumne o l'alumna amb imatges, promoure l'ús de la imatge per a explorar el cos i l'entorn, reconèixer la representació dels sentiments i estats afectius de l'ésser humà, afavorir la creació artística, valorar i respectar la creació de la resta i desenvolupar un pensament crític a través del gust estètic. 

A mi sempre m'ha agradat la història, és una de les assignatures que més he gaudit, però tinc molt poca memòria i se m'obliden constantment coses que se suposa que són òbvies. La primera vegada que vaig mirar que assignatures hi havia para batxiller recorde veure història de l'art i morir-me de por i il·lusió alhora. Tenia perque no fóra capaç de memoritzar tant, però il·lusió per conèixer tot allò que em semblava preciós, sobretot les escultures, tinc predilecció per les escultures. Vaig agafar aqueixa assignatura i des de llavors viu enamorada. 

Vinc d'un batxiller d'arts escèniques, el qual ja no existeix. Se'ns està oblidant la importància de les arts en aquest país, la música, la dansa, el teatre, la pintura, l'escultura… Per favor, hi ha tants vessants que em sent ximple per no ser capaç de no nomenar-les a totes. És denigrant per a mi i per a un milió de persones enamorades del teatre que la carrera que se suposa que estudies com a actor o actriu no siga un grau, sinó l'equivalent a un mòdul superior, quan tardes exactament el mateix que a realitzar una carrera, quatre anys. 

Se'ns està limitant la lliure elecció, estan desapareixent totes les opcions d'art en els instituts, el tipus de batxiller d'arts cada dia és més complicat d'estudiar i a sobre les ajudes que es brinden són pràcticament escasses. 

Sigues qui sigues, si estàs llegint açò, per favor, defensa les arts igual que defensaries les matemàtiques, perquè forma part de la intel·ligència de l'ésser humà, i els xiquets i les xiquetes mereixen poder aprendre de TOT, incloses les arts, que són meravelloses.

I per a finalitzar, nombrar la pràctica que hem realitzat del cuadre de Pablo Picasso, el Gernica, que hem representat nosaltres amb la particularitat de la grandaria, dibuixat a má i hem possat també les faccions del nostre rostre, per a donar-li una personalització.